Poema

Llançà (poema en català)

Por , en 2 de febrero de 2008

El record tranquil de les barques, com enfonsades
en un llenç escarlata i ondulant,
la forta salabror en l’esguard d’aquells ancians moribunds de terra,
les xarxes descosides, amuntegades incoherentment sobre el ciment
fastigós del port.
Les estrelles, vençudes en un escorç intermitent sobre la pedra –
la mar.

Llançà.

Amunt, el Castellar, que sembla una tortuga tímida amagant el cap.
Les llums indecises dels pisos, dels restaurants, dels hotels
acariciant l’oblit de la Lluna.
El somriure fresc dels infants corrent pel passeig.
El senzill abisme de l’horitzó negre. Mirall sobre mirall-
el mar.

Llançà.

Música antiga a la ribera de la platja. Unió d’argent i petroli.
I verges nues, estridents entre les perles de la nit.
I sorra a les sandàlies furtives. I llibres oberts sota la claror dels fanals.
I còdols llençats a l’atzar, o somnis desfent-se en cercles concèntrics.
Llàgrimes-
la mar.

Llançà.

Autor: Gabriel Ventura Cuenca

Comentar | Trackbacks Cerrados.

Comentarios de “Llançà (poema en català)”

Aun no se han realizado comentarios.

Deja tu comentario

 

 

 


 

Secciones

© Copyright 2019, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio